Els batxillers es van ubicar a una de les aules del centre estudiantil. En arribar, la sala ja havia estat acomodada, així com ambientada, per dur a terme l’activitat: Un escenari d’un color vermell que fàcilment transportava a tots els assistents a un petit teatre o, fins i tot, a la catifa vermella on tantes estrelles brillen. Al costat d’aquest, una taula pels membres del jurat i, davant, un munt de cadires pel públic, format per tots els protagonistes de l’Olimpíada.

Cristina MBarichi, professora d’anglès, va dirigir en tot moment la jornada, que va començar amb un agraïment als estudiants per l’energia dipositada durant tot el curs en els diferents PBL. Seguidament, la professora va remarcar la importància que té l’esdeveniment per al centre, ja que la intenció és aflorar la creativitat dels joves tot emprant una metodologia que els fa protagonistes del seu aprenentatge, destacant el desenvolupament de les seves habilitats de col·laboració. Això últim gràcies al treball en grup. Com a tall de cloenda de la introducció i com a tret de sortida de l’Olimpíada, MBarichi va presentar el jurat: Íngrid Pifarré, directora pedagògica del CEROCA; Elisabet López, professora d’anglès; Yolanda Jover, cap d’estudis de Batxillerat; Daniel Sánchez, exbatxiller del CEROCA i actual universitari i; Dàmaris Rodríguez, exbatxiller del CEROCA i periodista.

Els tres projectes que es van presentar transportaren als anys 1968 – 1983 amb tres dinàmiques molt diferents. I és que 1r A, el primer a interpretar, com així ho va establir el sorteig, va apostar per un crim com a fil conductor. Es creà una atmosfera de suspens que va aconseguir mantenir l’atenció del públic. Un públic que va passar d’aquest estat d’intriga tan emocionant a riure sense parar amb la proposta de 1r C. El grup classe va optar per l’humor jugant amb el perfil dels protagonistes de la història, la qual s’ubicà en un Scape Room.

Després de la intervenció dels dos grups, el professorat va decidir fer una pausa perquè concursants poguessin descansar i membres del jurat, acabar de deliberar. En tornar, 1r B va traslladar a tots els assistents d’una caixa gegant, com és l’Scape Room, a una caixa petita plena de records. Una néta escoltant amb atenció les vivències i els records del seu avi va regalar als espectadors escenes entranyables.

Arribat el moment de descobrir quina classe era la guanyadora, l’ambient va passar a ser de tensió, es podien sentir els nervis. Per destensar, la directora Pifarré es va adreçar a l’alumnat per fer-los saber que havien estat tres projectes creatius de gran qualitat. Finalment, Jover va anunciar els guanyadors: els alumnes de 1r C, amb la proposta de l’Scape Room. Entre aplaudiments dels seus companys, el grup va pujar a l’escenari i va rebre un birret i un diploma, com a obsequis.

Tota una experiència que serveix per apropar-se a un aprenentatge actiu en el qual es planteja a l’alumnat un interrogant que haurà de respondre fent servir totes les seves habilitats. El motiu principal de la jornada és fomentar aquesta nova pedagogia entre l’entorn docent i els estudiants. També, conscienciar a aquests últims sobre la importància de generar i potenciar sinèrgies entre els membres d’un mateix equip. Per tot això, mentre l’equip humà del centre recollia el material per marxar, ja es podien escoltar iniciatives per les olimpíades culturals de l’any que ve.